«Es muss klar bleiben, dass Valenzianisch, also das Katalanisch, dass wir im Land Valencia sprechen, noch eine Sprache zweiter Ordnung, oder schlimmer eine verfolgte Sprache ist.» Im Wind, das Gesicht im Wind, das Herz im Wind; die Hände im Wind; Augen im Wind, im Wind der Welt. Und wir, nun Nachtgefühl, suchen das Licht daß Friede ist; warten auf Gott im Wind der Welt. Das Leben ist nur ein Weinen: wir weinen seit der Gebürt; wir sterben seit der Geburt... ...aber immer im Wind, das Gesicht im Wind, das Herz im Wind; die Hände im Wind; Augen im Wind, im Wind der Welt. Augen im Wind... ...im Wind der Welt! «Man will sie im folkloristischen Sinn einschliessen, und nein: wir sind hier zusammengekommen, um uns für die Einheit der Sprache einzusetzen. «Entweder finden wir uns in unserer Einheit wieder, oder werden wir als Volk vernichtet werden. Jetzt oder nie!»

Ingredients per a fer una pãella: un quilo de carn; mitja quarta de tavella; cent grams de tomaca; dos-cents de bajoqueta; una quarta d'oli; un litro d'aigua d'aixeta (el bollit, mai & aigua de Madrið!); mig quilo de magre; mitja quarta 'garrofó; un paquetet de safrà; una cullerâ de pemintó; un got ple d'arròs per cap; sal de cuina (pâ quatre persones i pâ la veïna). Procediment: calfa l'oli (no el vinagre), tira-li la sal i afegîx la carn i el magre; vés pegan'-li voltes a la carn & la paleta fins que la pell del pollastre vaja fent-se dôrãeta: ja t'həm dit el secret del sofregit! En acabant, afegîx la bajoqueta, i la tomaca triturâ; pega-li una altra volteta. T'has d'əsperar a que tot se sofrija un parell de minutets, mai de la vida un' hora i mitja! Quan estiguen prou fetes les cuixes, tira el pemintó alhora que l'arruixes & el litro d'aigua del pessebre; cas contrari, es cremaria el pebre. Tot seguit, pâ trencar l'enfit, afegîx la tavella, el garrofó, el paquetet de safrà -què vôràs com es desfà-; deixa-ho bollir al foc fins que es cog@; arrefila l'arròs: vôràs com l'aigua es torna grog@! Afegeix-li aigua si se n'evapora; tasta-ho de sal i afegîx-ne, cas que fóra. Dîxa-ho coure uns deu minuts al màxim i, en acabant, uns âtres deu minuts al mínim. A la taula i al llit, al primer crit. Quan estiga cuit i ben sequet, dîxa-la sobre el foguer pâ fer el socarrãet. I recorda: qui guisa dolç, guisa pâ molts i qui guisa salat, sempre guisarà pâl gat.

We're gonna lookin' for mistela, we're gonna lookin' for mistela in the night, in the niiight! We're gonna lookin' right now! An' if you want to drink mistela, you better come an' take a chance with us: we're gonna go to the bodega; we're gonna lookin' right now! Come on now, we're drinkin' mistela 'n' if you want to go to bodega I wanna escape, I wanna go with you there! An' if you want to drink mistela, you're gonna come and take a chance with us to Benimaclet: party forever! We're gonna lookin' right now. Come on now, we're drinkin' mistela 'n' if you want to go to bodega I wanna escape, I wanna go with you now...

L'orinal de les cases riques sempre sol anar mudat, perquè és de terra fina i de pisso recalcat i ara li diuen don Pedro; per això està respettat. L'orinal, l'orinal és un objecte d'antiguetat; per naiximent, per lo qu'es val, vixca la gràcia de l'orinal! Si l'orinal tinguera boca, i tammé ulls pâ mirar, vôria moltes cosetes que jo no les puc mirar: vôria dones en camisa i algun home despullat. L'orinal, l'orinal és un objecte d'antiguetat; per naiximent, per lo que es val, vixca la gràcia de l'orinal!

El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep... El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep... De Muro qu'em portaràs, tio Pep, tio Pep? De Muro qu'em portaràs, tio Pep, tio Pep? Una tartana i un burro, tio Pep... Una tartana i un burro, tio Pep, pâ 'nar-se'n a passejar, tio Pep, tio Pep... Pâ 'nar-se'n a passejar, tio Pep, tio Pep... El tio Pep ja té el burro, el tio Pep... El tio Pep ja té el burro, el tio Pep, que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep... Que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep... I tota la gent de Muro, al tio Pep... I tota la gent de Muro, al tio Pep, diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep... Diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep... El ruc li ha dat tres patães al tio Pep... El ruc li ha dat tres patães al tio Pep i l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep... I l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep... Té tres costelles trencães, el tio Pep... Té tres costelles trencães, el tio Pep, i to' lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep... I to' lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep... El tio Pep torna a Muro, tio Pep...

La part primera transcorre en to heroic a l'Anglaterra de Guillem de Varoic. Oooh, llegiu el Tirant lo Blanc; oooh, llegiu el Tirant lo Blanc! Fugint de modes en la segona part: Sicília i Rodes, i guerra en alta mar. Oooh, llegiu el Tirant lo Blanc; oooh, llegiu el Tirant lo Blanc! Contestinoble i els amors del Tirant: la part tercera és molt interessant. Oooh, llegiu el Tirant lo Blanc; oooh, llegiu el Tirant lo Blanc! Mort és segura i mai arriba tard: el cavaller Tirant expira en la quarta i última part. Oooh, llegiu el Tirant lo Blanc; oooh, llegiu el Tirant lo Blanc!

Colombaris, colombaris... Colombaires əncalats, astronautes desventats; buscãors sense descans dês coloms més cassolans; aristòcrates pintors de les ales de colors; veterans experts en el tir de colom. Colombaris, colombaris... Sedentaris ənlairats, xafamerdes assentats que tots junts diuen «redéu!» quan un colombaire veu com el seu colom se'n va dalt al cel, a fer la mà, i comença a creure que no tornarà: «El meu colom s'ənvol@ a poc a poc, es perd en l'horißó: âbres i fonts, placetes, carrerons, terrats i colomers; colombaris...» Colombaris, colombaris... Əsforçats əntrenãors dels pardals més volãors; viatgers sinse bîllet, hòmens & cor de xiquet confinats a la ciutat sense més necessitat qu'un Columba, una gàbia i un terrat. Colombaris, colombaris...

La manta al cuello y el capacito, todos iremos al Postiguito; la manta al cuello y el capacito, que nos iremos, que nos iremos... ...al Postiguito. Por un peso, un cigarro; por dos, una pipa; por tres, una guitarra; por cuatro, una chica: el puro pâ fumar, la pipa pâ lucir, la guitarra pâ tocar y, la chica, pâ chingar. La manta al cuello y el capacito, que nos iremos al Postiguito; la manta al cuello y el capacito, que nos iremos y nos iremos... ...al Postiguito. Un dia que volvia el tio Jose de la huerta, se encontró de su casa ya abierta la puerta: subiendo la escaleta se encuentra un señorito que, abierta la bragueta, le enseñaba su maní. La manta al cuello y el capacito, que nos iremos al Postiguito; la manta al cuello y el capacito, que nos iremos y nos iremos... ...al Postiguito. Un dia paseaba un guardia monicepal paseando por la plaza hacia arriba y hacia abajo de la bragueta le faltaba la manzanita y un botón: por acá se le asomaba don Joaquín el director. La manta al cuello y el capacito, que nos iremos al Postiguito; la manta al cuello y el capacito, que nos iremos, que nos iremos... ...al Postiguito. Las chamacas de Tijuana se han comprado una romana para pesar-se las tetas ¡ay! dos veces por semana: si quieres que te las pese ponte panxa pac amunt i vôràs la polseguera que t'ix pel forat del cul! La manta al cuello y el capacito, que nos iremos al Postiguito; la manta al cuello y el capacito, que nos iremos, que nos iremos... «¡...con la manta al cuello, con los [...] de los tequilas y los ojos ensangrentados! ¿qué le dice? ¿¡Qué le dice!? ¡Que el diablo anda suelto por el desierto!» ...al Postiguito.

Μισιρλού μου, η γλυκιά σου η ματιά Φλόγα μου 'χει ανάψει μες στην καρδιά. Αχ, για χαμπίμπι, αχ, για λε-λέλι, αχ, Τα δυο σου χείλη στάζουνε μέλι, αχ. Αχ, Μισιρλού, μαγική, ξωτική ομορφιά. Τρέλα θα μου 'ρθει, δεν υποφέρω πια. Αχ, θα σε κλέψω μέσ' απ' την Αραπιά. Μαυρομάτα Μισιρλού μου τρελή, Η ζωή μου αλλάζει μ' ένα φιλί. Αχ, για χαμπίμπι ενα φιλάκι,άχ Απ' το γλυκό σου το στοματάκι, αχ.

Arre haca, anem al camp, que l'əscola no és pâ mi! Arre haca, anem al camp, qu'ês llibres no són pâ mi! Arre haca, anem al camp, que no eł cànvie per un mestre! Arre haca, anem al camp, que no cànvie ês llibres per l'aixâ! A carro i haca vaig al camp, a carro i haca vaig al camp, a carro i haca vaig al camp, encâ qu'em diguen ignorant! Arre haca, anem a casa: haca, tu sâs el camí; arre haca, anem a casa, qu'es fa de nit i vull dormir! Arre haca, anem a casa: haca, tu sâs el camí; arre haca, anem a casa... ...qu'es fa de nit i vull dormir!

Ja podeu amagar al fondo del corral quinqués i lamparilles, llanternes i fanals; la llum la fa molt clara, més clara no pot ser: llumena tot el poble i atrau al foraster. Que vinga, que vinga, que vinga la llum abans qu'el petroli mos òmpliga de fum; les bigues són plantães i la llum ja vindrà, pâ que les ties bones es toquen la figà. Ja se'n podeu anar a on siga a protestar, que la llum no ha vingut i crec que mai vindrà: els xavos que hi havien pâ fer l'allumbrament se'ls ha gastat la Rita en whisky J&B! Que vinga, que vinga, que vinga la llum i qu'a la tia Rita li donen per el cul: les bigues són plantães i ja s'ha fet de nit i que la Rita se'n vaja a fer-se el dit!

Hui estàs mol' guapot, mol' guapot & el teu bigot i & el teu bigotot -el teu bigot-, cert que traus algo del pot! Hui estàs mol' guapot, mol' guapot & el teu bigot i si en estiu fa calor, si fa calor pâ tu farà bon oratge; i si en hivern fa massa freð, si fa massa freð, tu 's com si portares trage! La pacência és una vertut quan veus qu'El Temps donarà el seu frût i, pâ ser- te sincer, pareixes Joan Fuster...! Hui estàs mol' guapot, mol' guapot & el teu bigot i & el teu bigotot -x'ira tu quin bigot!-, no eł guanya ni el Caroð Rovira...! Les su·vencions ja es conten per millons, que ja se sap qu'& dinês, torrons: ven accions i capital del pobre valencià...!

Tres provincias tengo yo: Alicante, Castellón, Valencia; mi tierra, tu reino. Ponles toda tu atención, porque son tu corazón y el mío. Tres provincias tengo yo que tienen todo el color del cielo: ese cielo y ese mar que jamás conseguirán las gentes de otra región. Somos la comunidad, somos país, somos reino, somos country: tots a una veu, germans vingau, unim-nos! Y, si algún atardecer, las provincias de mi amor se mueren es porque se han separado, cada una por su lado, en la perfidia del desdén. Somos la comunidad, somos país, somos reino, somos country: tots a una veu, germans vingau, unim-nos! Y, aunque digan por ahí, que nos van a dividir, ¡mentira! Siempre estaremos unidos: una historia y un destino y una Generalitat.