Mohâtros les valencianes
by les Mãedéus
-
Compact Disc (CD) + Digital AlbumÚltimes còpies d'esta obra magna de la música en valencià!
Includes unlimited streaming of Mohâtros les valencianes via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.Message from Toni de l'Hostal: Due to the COVID-19 pandemic, we are temporarily unable to mail records and other physical merchandise. We appreciate your support, and we will ship your order as soon as we can.edition of 1000 21 remaining€11 EUR or more
You own this
-
1. |
Im Wind
03:01
|
|
||
|
«Es muss klar bleiben, dass Valenzianisch, also das Katalanisch, dass wir im Land Valencia sprechen, noch eine Sprache zweiter Ordnung, oder schlimmer eine verfolgte Sprache ist.»
Im Wind,
das Gesicht im Wind,
das Herz im Wind;
die Hände im Wind;
Augen im Wind,
im Wind der Welt.
Und wir,
nun Nachtgefühl,
suchen das Licht
daß Friede ist;
warten auf Gott
im Wind der Welt.
Das Leben
ist nur ein Weinen:
wir weinen
seit der Gebürt;
wir sterben
seit der Geburt...
...aber immer im Wind,
das Gesicht im Wind,
das Herz im Wind;
die Hände im Wind;
Augen im Wind,
im Wind der Welt.
Augen im Wind...
...im Wind der Welt!
«Man will sie im folkloristischen Sinn einschliessen, und nein: wir sind hier zusammengekommen, um uns für die Einheit der Sprache einzusetzen.
«Entweder finden wir uns in unserer Einheit wieder, oder werden wir als Volk vernichtet werden. Jetzt oder nie!»
|
||||
2. |
Pâ ella
02:32
|
|
||
|
Ingredients per a fer una pãella:
un quilo de carn; mitja quarta de tavella;
cent grams de tomaca; dos-cents de bajoqueta;
una quarta d'oli; un litro d'aigua d'aixeta
(el bollit, mai & aigua de Madrið!);
mig quilo de magre; mitja quarta 'garrofó;
un paquetet de safrà; una cullerâ de pemintó;
un got ple d'arròs per cap; sal de cuina
(pâ quatre persones i pâ la veïna).
Procediment: calfa l'oli (no el vinagre),
tira-li la sal i afegîx la carn i el magre;
vés pegan'-li voltes a la carn & la paleta
fins que la pell del pollastre vaja fent-se dôrãeta:
ja t'həm dit el secret del sofregit!
En acabant, afegîx la bajoqueta,
i la tomaca triturâ; pega-li una altra volteta.
T'has d'əsperar a que tot se sofrija
un parell de minutets, mai de la vida un' hora i mitja!
Quan estiguen prou fetes les cuixes,
tira el pemintó alhora que l'arruixes
& el litro d'aigua del pessebre;
cas contrari, es cremaria el pebre.
Tot seguit, pâ trencar l'enfit,
afegîx la tavella, el garrofó,
el paquetet de safrà -què vôràs com es desfà-;
deixa-ho bollir al foc fins que es cog@;
arrefila l'arròs: vôràs com l'aigua es torna grog@!
Afegeix-li aigua si se n'evapora;
tasta-ho de sal i afegîx-ne, cas que fóra.
Dîxa-ho coure uns deu minuts al màxim
i, en acabant, uns âtres deu minuts al mínim.
A la taula i al llit, al primer crit.
Quan estiga cuit i ben sequet,
dîxa-la sobre el foguer pâ fer el socarrãet.
I recorda: qui guisa dolç, guisa pâ molts
i qui guisa salat, sempre guisarà pâl gat.
|
||||
3. |
Lookin' for Mistela
01:39
|
|
||
|
We're gonna lookin' for mistela,
we're gonna lookin' for mistela
in the night, in the niiight!
We're gonna lookin' right now!
An' if you want to drink mistela,
you better come an' take a chance with us:
we're gonna go
to the bodega;
we're gonna lookin' right now!
Come on now, we're drinkin' mistela
'n' if you want to go to bodega
I wanna escape, I wanna go with you there!
An' if you want to drink mistela,
you're gonna come and take a chance with us
to Benimaclet:
party forever!
We're gonna lookin' right now.
Come on now, we're drinkin' mistela
'n' if you want to go to bodega
I wanna escape, I wanna go with you now...
|
||||
4. |
L'orinal
02:48
|
|
||
|
L'orinal de les cases riques
sempre sol anar mudat,
perquè és de terra fina
i de pisso recalcat
i ara li diuen don Pedro;
per això està respettat.
L'orinal,
l'orinal
és un objecte d'antiguetat;
per naiximent,
per lo qu'es val,
vixca la gràcia de l'orinal!
Si l'orinal tinguera boca,
i tammé ulls pâ mirar,
vôria moltes cosetes
que jo no les puc mirar:
vôria dones en camisa
i algun home despullat.
L'orinal,
l'orinal
és un objecte d'antiguetat;
per naiximent,
per lo que es val,
vixca la gràcia de l'orinal!
|
||||
5. |
El tio Pep
02:23
|
|
||
|
El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep...
El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep...
De Muro qu'em portaràs,
tio Pep, tio Pep?
De Muro qu'em portaràs,
tio Pep, tio Pep?
Una tartana i un burro, tio Pep...
Una tartana i un burro, tio Pep,
pâ 'nar-se'n a passejar,
tio Pep, tio Pep...
Pâ 'nar-se'n a passejar,
tio Pep, tio Pep...
El tio Pep ja té el burro, el tio Pep...
El tio Pep ja té el burro, el tio Pep,
que molts quinzets li ha costat,
tio Pep, tio Pep...
Que molts quinzets li ha costat,
tio Pep, tio Pep...
I tota la gent de Muro, al tio Pep...
I tota la gent de Muro, al tio Pep,
diuen que l'han enredrat,
tio Pep, tio Pep...
Diuen que l'han enredrat,
tio Pep, tio Pep...
El ruc li ha dat tres patães al tio Pep...
El ruc li ha dat tres patães al tio Pep
i l'han dut a l'hospital,
tio Pep, tio Pep...
I l'han dut a l'hospital,
tio Pep, tio Pep...
Té tres costelles trencães, el tio Pep...
Té tres costelles trencães, el tio Pep,
i to' lo cos li fa mal,
tio Pep, tio Pep...
I to' lo cos li fa mal,
tio Pep, tio Pep...
El tio Pep torna a Muro,
tio Pep...
|
||||
6. |
Llegiu el Tirant
04:55
|
|
||
|
La part primera
transcorre en to heroic
a l'Anglaterra
de Guillem de Varoic.
Oooh, llegiu el Tirant lo Blanc;
oooh, llegiu el Tirant lo Blanc!
Fugint de modes
en la segona part:
Sicília i Rodes,
i guerra en alta mar.
Oooh, llegiu el Tirant lo Blanc;
oooh, llegiu el Tirant lo Blanc!
Contestinoble
i els amors del Tirant:
la part tercera
és molt interessant.
Oooh, llegiu el Tirant lo Blanc;
oooh, llegiu el Tirant lo Blanc!
Mort és segura
i mai arriba tard:
el cavaller Tirant expira
en la quarta i última part.
Oooh, llegiu el Tirant lo Blanc;
oooh, llegiu el Tirant lo Blanc!
|
||||
7. |
Colombaris
05:40
|
|
||
|
Colombaris, colombaris...
Colombaires əncalats,
astronautes desventats;
buscãors sense descans
dês coloms més cassolans;
aristòcrates pintors
de les ales de colors;
veterans experts en el tir de colom.
Colombaris, colombaris...
Sedentaris ənlairats,
xafamerdes assentats
que tots junts diuen «redéu!»
quan un colombaire veu
com el seu colom se'n va
dalt al cel, a fer la mà,
i comença a creure que no tornarà:
«El meu colom
s'ənvol@ a poc a poc,
es perd en l'horißó:
âbres i fonts,
placetes, carrerons,
terrats i colomers;
colombaris...»
Colombaris, colombaris...
Əsforçats əntrenãors
dels pardals més volãors;
viatgers sinse bîllet,
hòmens & cor de xiquet
confinats a la ciutat
sense més necessitat
qu'un Columba, una gàbia i un terrat.
Colombaris, colombaris...
|
||||
8. |
La manta al cuello
02:58
|
|
||
|
La manta al cuello y el capacito,
todos iremos al Postiguito;
la manta al cuello y el capacito,
que nos iremos, que nos iremos...
...al Postiguito.
Por un peso, un cigarro;
por dos, una pipa;
por tres, una guitarra;
por cuatro, una chica:
el puro pâ fumar,
la pipa pâ lucir,
la guitarra pâ tocar
y, la chica, pâ chingar.
La manta al cuello y el capacito,
que nos iremos al Postiguito;
la manta al cuello y el capacito,
que nos iremos y nos iremos...
...al Postiguito.
Un dia que volvia
el tio Jose de la huerta,
se encontró de su casa
ya abierta la puerta:
subiendo la escaleta
se encuentra un señorito
que, abierta la bragueta,
le enseñaba su maní.
La manta al cuello y el capacito,
que nos iremos al Postiguito;
la manta al cuello y el capacito,
que nos iremos y nos iremos...
...al Postiguito.
Un dia paseaba
un guardia monicepal
paseando por la plaza
hacia arriba y hacia abajo
de la bragueta le faltaba
la manzanita y un botón:
por acá se le asomaba
don Joaquín el director.
La manta al cuello y el capacito,
que nos iremos al Postiguito;
la manta al cuello y el capacito,
que nos iremos, que nos iremos...
...al Postiguito.
Las chamacas de Tijuana
se han comprado una romana
para pesar-se las tetas
¡ay! dos veces por semana:
si quieres que te las pese
ponte panxa pac amunt
i vôràs la polseguera
que t'ix pel forat del cul!
La manta al cuello y el capacito,
que nos iremos al Postiguito;
la manta al cuello y el capacito,
que nos iremos, que nos iremos...
«¡...con la manta al cuello, con los [...] de los tequilas y los ojos ensangrentados! ¿qué le dice? ¿¡Qué le dice!? ¡Que el diablo anda suelto por el desierto!»
...al Postiguito.
|
||||
9. |
Μισιρλού
04:06
|
|
||
|
Μισιρλού μου, η γλυκιά σου η ματιά
Φλόγα μου 'χει ανάψει μες στην καρδιά.
Αχ, για χαμπίμπι, αχ, για λε-λέλι, αχ,
Τα δυο σου χείλη στάζουνε μέλι, αχ.
Αχ, Μισιρλού, μαγική, ξωτική ομορφιά.
Τρέλα θα μου 'ρθει, δεν υποφέρω πια.
Αχ, θα σε κλέψω μέσ' απ' την Αραπιά.
Μαυρομάτα Μισιρλού μου τρελή,
Η ζωή μου αλλάζει μ' ένα φιλί.
Αχ, για χαμπίμπι ενα φιλάκι,άχ
Απ' το γλυκό σου το στοματάκι, αχ.
|
||||
10. |
A carro i haca
02:05
|
|
||
|
Arre haca, anem al camp,
que l'əscola no és pâ mi!
Arre haca, anem al camp,
qu'ês llibres no són pâ mi!
Arre haca, anem al camp,
que no eł cànvie per un mestre!
Arre haca, anem al camp,
que no cànvie ês llibres per l'aixâ!
A carro i haca vaig al camp,
a carro i haca vaig al camp,
a carro i haca vaig al camp,
encâ qu'em diguen
ignorant!
Arre haca, anem a casa:
haca, tu sâs el camí;
arre haca, anem a casa,
qu'es fa de nit i vull dormir!
Arre haca, anem a casa:
haca, tu sâs el camí;
arre haca, anem a casa...
...qu'es fa de nit i vull dormir!
|
||||
11. |
Que vinga la llum!
01:46
|
|
||
|
Ja podeu amagar al fondo del corral
quinqués i lamparilles, llanternes i fanals;
la llum la fa molt clara, més clara no pot ser:
llumena tot el poble i atrau al foraster.
Que vinga, que vinga, que vinga la llum
abans qu'el petroli mos òmpliga de fum;
les bigues són plantães i la llum ja vindrà,
pâ que les ties bones es toquen la figà.
Ja se'n podeu anar a on siga a protestar,
que la llum no ha vingut i crec que mai vindrà:
els xavos que hi havien pâ fer l'allumbrament
se'ls ha gastat la Rita en whisky J&B!
Que vinga, que vinga, que vinga la llum
i qu'a la tia Rita li donen per el cul:
les bigues són plantães i ja s'ha fet de nit
i que la Rita se'n vaja a fer-se el dit!
|
||||
12. |
|
|||
|
Hui estàs mol' guapot,
mol' guapot
& el teu bigot
i & el teu bigotot
-el teu bigot-,
cert que traus algo del pot!
Hui estàs mol' guapot,
mol' guapot
& el teu bigot
i si en estiu fa calor,
si fa calor
pâ tu farà bon oratge;
i si en hivern fa massa freð,
si fa massa freð,
tu 's com si portares trage!
La pacência
és una vertut
quan veus qu'El Temps
donarà el seu frût
i, pâ ser-
te sincer,
pareixes Joan Fuster...!
Hui estàs mol' guapot,
mol' guapot
& el teu bigot
i & el teu bigotot
-x'ira tu quin bigot!-,
no eł guanya ni el Caroð Rovira...!
Les su·vencions
ja es conten per millons,
que ja se sap
qu'& dinês, torrons:
ven accions
i capital
del pobre valencià...!
|
||||
13. |
Tres provincias
04:34
|
|
||
|
Tres provincias tengo yo:
Alicante, Castellón,
Valencia; mi tierra,
tu reino.
Ponles toda tu atención,
porque son tu corazón
y el mío.
Tres provincias tengo yo
que tienen todo el color
del cielo:
ese cielo y ese mar
que jamás conseguirán
las gentes de otra región.
Somos la comunidad, somos país,
somos reino, somos country:
tots a una veu, germans vingau, unim-nos!
Y, si algún atardecer,
las provincias de mi amor
se mueren
es porque se han separado,
cada una por su lado,
en la perfidia del desdén.
Somos la comunidad, somos país,
somos reino, somos country:
tots a una veu, germans vingau, unim-nos!
Y, aunque digan por ahí,
que nos van a dividir,
¡mentira!
Siempre estaremos unidos:
una historia y un destino
y una Generalitat.
|
||||
about
Si tornem arrere en el temps, això comença a ritme de marxa cristiana i mora; entremig se senten a manta veus i una remor que dóna pas a música de fàbrica i recitals de germanor. El recitat d'una recepta no canònica acaba en sentència de molt de trellat i un bon rot que certifica que el gra estava soltet; al so del violí, el vi dolç de moscatell, siga de bóta o de marraixa, entra com l'aigua per la gola dels blavets i, al toc de la trompeta, brolla de la nostra bufeta com si fóra un ullal i sona com si gotinyara en el cul de la bacinilla. El viatge del tio que li vénen la burra al poble del costat serà el nostre manifest destí; i oir missa potser no siga la millor animació lectora encara que, cantat, tot patracol es fa agradable. Entreacte: un himne tan artificial com el foc dels coets; com a mínim, l'himne oficiós de la colombofília intercomarcal és més irreverent. Dos hòmens perduts pel desert entonen serenates mestisses: a l'altra banda de la mar, el muetzí retruca des del minaret i dóna l'eixida a una esquadra otomana; arranca el rossí a fer faena i se'n torna quan es pon el sol; sort que la llum aplega a totes les clauetes, si ella vol. Al darrer toc, un bon mostatxo de pam t'abriga quan ve la primavera d'hivern (encara que no hi ha res que calfe més que una casa de xiques... o les flames de l'infern, el dia que aplegue l'hora de fer l'última cançó). –Sant Joan Fuster
credits
released September 8, 2010
Les Mãedéus d'Agost, dels Àngels, de l'Assumpció, del Castell, dês Desəmparats, del Fonament, de Gràcia, Grossa, dês Lliris, de Loreto, del Milacre, de Montiel, de l'Oreto, del Pilar, del Roser, de Sales, de la Victòria...
Les Mãedéus d'Agost, dels Àngels, de l'Assumpció, del Castell, dês Desəmparats, del Fonament, de Gràcia, Grossa, dês Lliris, de Loreto, del Milacre, de Montiel, de l'Oreto, del Pilar, del Roser, de Sales, de la Victòria...
license
Some rights reserved. Please refer to individual track pages for license info.
tags
about
Toni de l'Hostal Montortal, Spain
Ací tingueu la meua discografiga completa, que consistìx en vint-i-set discos de pissarra, trenta-quatre cassets de gasolinera i setanta còmpac-discs copiats & una gravãora de l'any de la picor a 1x.
discography
-
Apr 2020 -
Sep 2010